Els anys quaranta van significar un dels moments de màxim auge de la Societat.
En un moment en el qual les possibilitats de lleure eren ben poques i la vida cultural de la ciutat havia estat bàsicament eliminada, les societats corals oferien als homes un lloc de trobada, d'esbarjo, una possibilitat d'aprendre música i també de viatjar a fora de Barcelona.
La popularitat d'aquestes associacions va anar en augment.
Per exemple, en l'acta de la reunió de Junta del 10 de juny de 1948, hi consten 82 socis coristes en actiu, més 39 altes de socis nous.
Davant del nombre tan elevat de sol·licituds d'alta, la Societat va decidir limitar el nombre de coristes a 120 i va establir tres dies d'assajos per tal de donar-los cabuda a tots.
També es va limitar la banda a 30 socis.
Del 1948 al 1952 el president de la Societat fou Genis Ramos i Teruel.
Es van reprendre, amb molt d'entusiasme, l'organització d'actes socials, les obres de teatre i els beneficis, que constituïen una part molt important de la vida de la Societat.
Les activitats que organitzaven tenien una gran demanda: durant les caramelles de l'any 1948, hi havia tants llocs que volien que hi anessin a cantar, que es van haver de llogar camions per poder visitar a tothom.
Les Flors de Maig va recuperar ben aviat el nivell musical assolit abans de la Guerra Civil.
El mestre Carbonell encara dirigí el cor, i el 1948 guanyaven el prestigiós Concurs de les Festes de la Mercè del 1948.
El premi, en metàl·lic, va donar-se a la Cama del tuberculoso pobre i a l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Es tenia molt present un esperit de màrqueting i eren molt conscients de la necessitat de donar a conèixer la seva tasca.
Els membres de la Junta escrivien amb regularitat a hospitals i centres d'acollida, oferint-los els seus serveis gratuïts per a actes de recaptació de fons.
L'any del seu 25è aniversari van notificar al NO-DO aquesta celebració, i van iniciar els tràmits per a la primera emissió d'un concert per Radio Nacional.