L'obra de Josep Anselm Clavé (1824-1874) és remarcable, no tan sols pels seus aspectes musicals, sinó pels aspectes socials.
Músic autodidacte, les seves creences republicanes i socialitzants el portaren, el 1845, a la creació d'una coral l'agrupació l'Aurora, que més tard anomenà l'Euterpe formada per obrers, amb l'ànim de treure'ls de les tavernes on es reunien i d'unir-los en societats corals que fossin alhora llocs de trobada i d'ajut mutu.
L'Euterpe fou la primera d'una sèrie d'associacions conegudes com els Cors de Clavé.
Les agrupacions corals claverianes tenien com a objectiu la popularització del gran repertori coral entre la classe obrera, en un entorn associatiu de caràcter democràtic, laic i apolític, que proporcionava ais treballadors i llurs famílies una vida social on es barrejaven aspectes culturals amb activitats recreatives col·lectives.
El marcat caràcter sindicalista i col·lectivista de les societats que adoptaren el model proposat per Clavé es nota en les freqüents activitats de beneficència, així com en el rol de grup de suport que les corals claverianes assumiren per als seus constituents.
Amb les seves melodies senzilles i unes lletres romànticament catalanistes, les obres de Clavé foren populars molt aviat.
Entre elles cal destacar Les flors de maig, Els xiquets de Valls, Pasqua Florida, i Goigs i planys.
Després de la seva mort, es desenvolupa un marcat culte a la personalitat de Clavé i a la difusió de l'ideal claveria que, mitjançant el cant i el contacte entre les societats, es convertí en l'objectiu principal de les corals.
La creació d'unes federacions que sumessin els esforços de tots es concreta en la Federació de Cors de Clavé, que ha estat des de llavors generadora d'iniciatives pioneres en el seu temps, com foren la constitució assembleista i democràtica de la Federació així com de les agrupacions federades, la promoció de continus intercanvis entre entitats i l'organització de grans viatges federatius, que es concreta en les sortides anuals de les corals.