Clar que, tema soroll, són les contralts qui mereixerien capítol a part: una col·lecta popular caldria organitzar si la profe decidís executar les multes que el seu radar detecta cada dia al tram contralts, gairebé sempre per excés de... loquacitat.

Té la Cristina a cada orella un superradar mooolt afinat; encara més, si cap, d’ençà el passat nadal quan es va presentar am taps perquè -ens va explicar- la seva oïda era ara més sensible ja que havia patit una microperforació de timpà. I va continuar l’assaig com si res no hagués passat. Ben ignorant, sentint-la jo m’havia espantat pensant que això havia d’implicar per força el final de qualsevol carrera musical.

Vull pensar que, tot i ser moguts, no arribem als nivells esgotadors dels seus alumnes d’ESO,... però déu n’hi do amb Les Flors de Maig! A més, com que sabem que el radar continua en fase de proves, resulta que a la pràctica el seu poder dissuasiu és més aviat escàs.

Així, els infractors acostumen a rebre breus notificacions verbals, sovint en forma de pregunta retòrica, del tipus “No estareu parlant?, tot i que també poden adoptar, en ocasions, un to més irònic: “Sapigueu que encara no he posat les notes!”, o fins i tot amenaçador: “Us recordo que sóc a temps, encara, de suspendre tothom”... seguit d’una breu pausa pretesament dramàtica, inquietant.