L’humor, tan present als assajos, fa que els noranta minuts passin volant. Humor per fer una correcció musical; humor per testar l’estat d’ànim del cor: “Tot bé, Pilar?”; humor, encara, per traslladar-nos una breu anècdota escolar, o familiar.

Impagable, per exemple, aquell relat de la seva àvia -si no recordo malament-, fumadora compulsiva de cigars havans i autèntic perill al volant!

Tan maca, la Cristina... Jo diria que ens estima tant, ens troba tan guapos (tot i que als baixos no ens ho digui mai), tan joves que quan ens mira, en comptes de cabells ja platejats, ella veu 60 nens i nenes a qui els pares, per haver portat males notes, encara poguessin castigar.

Porta a l’assaig la nostra directora de coral una garrafa de 6,25 litres d’aigua de Sacalm que et fa pensar: d’acord que la hidratació és important però, Cristina,... no ens estarem passant?

Ah!, i una mena de butxaca màgica del Doraemon -una humil caixa de cartró, en realitat- d’on treu ella a voluntat còpies de la cinquantena de partitures (a lletra ben gran) que hem anat treballant.

Tothom en va rebre en el seu dia però costa trobar assaig on algun cantaire no en demani perquè n’ha perdut còpia, o descuidat. Però què en feu de les partitures, companyes i companys?,... Avions de paper, com els nois d’aquella cèlebre coral? Que no veieu que volem ser escola verda?. És que no us adoneu, inconscients, que en Jordi ens acabarà apujant la quota mensual?