Allò que us deia: una família ben gran. Celebrem, compartim, riem. Ara perquè, al bell mig de l’assaig, un acudit acaba de brollar allà al fons, des de l’anonimat. El radar de la Cristina segur que l’ha localitzat però, lluny d’adjudicar la merescuda sanció, el seu somriure s’afegeix al de tota la coral: senyal que l’acudit era bo.

És clar que tampoc no cal radar: fins i tot els més nous saben que l’acudit prové d’en Ricard. Gran carisma, implicat i seriós quan cal, en Ricard conserva intacte, no obstant, aquell humor i esperit entremaliat de quan, encara nen, va entrar a Les Flors de Maig. Té una frase en Ricard, que em fa sentir molt afortunat: “Al llarg dels seus cent anys -repeteix sovint- mai la coral no havia estat tan bé com ara”.

Em fa sentir afortunat de formar part d’aquesta realitat, tot i haver aportat tan poquet, tot just acabat d’aterrar-hi.