Nova interrupció, ara perquè la Cristina ha detectat en Pepe cantant amb les sopranos, fluixet, tot dissimulant.

De tothom estimat (i no només pel seu raig de veu i capacitats musicals) en Pepe és el Messi de Les Flors de Maig; el nostre solista, deu, déu i talismà. I, igual que Messi que a cada partit volia ser titular, en Pepe tot ho ha de poder cantar,... ni que sigui d’amagat. Per descomptat.

En Cinto, entranyable i familiar (i potser el nostre company més veterà), no provoca en canvi interrupcions a l’assaig. És discret i formal, però es pot transformar quan, al bell mig d’una festa o dinar, s’arrenca a cantar. Amb autenticitat, com només sabien fer els d’abans.

Recordo aquell dia que, en acabar l’assaig, vam baixar junts les escales fins el carrer; era la primera vegada que parlava amb ell i allà mateix ja el vaig començar a estimar.