LA CORAL PER DINS: DIA D’ASSAIG
(8/9)
L’Albert és el nostre enllaç sindical amb l’autoritat. Generós i pacient -autèntica mà dreta de la Cristina- amb tota la feina que fa tindria motius sobrats per demanar excedència laboral i sou apart.
Ens resol dubtes, manté el web actualitzat, proposa sortides (a la seva Vall Fosca o al mateix Raval), passa llista mentre fem estiraments (guaita, noies: un altre home capaç de compaginar dues activitats!) i amenitza l’assaig amb un humor àgil i improvisat: pim-pam.
Ah!, i, per descomptat, és tenor però pot fer de baix, sense oblidar mai una lletra ni entrar mai en retard.
Cristina i Albert - 25 de novembre del 2026
Pensareu, companyes sopranos i contralts, que aquest relat us discrimina, que només parla, com algun cop se li escapa a la profe (per què serà?), “d’homes i de tenors”. I que no calia: prou importants es consideren ja els tenors, tot sols.
Teniu raó. En prenc nota per a la propera edició, allà pel 2075 quan la coral celebri els seus 150 anys.
Si m’he deixat emportar per aquesta sana rivalitat tenor-baix, tan recorrent a la nostra coral, és per contradir allò que, sense dir-ho, semblen pensar els tenors: “Qui val val, qui no... sempre és aprofitable com a baix”.
Bosc de colors - Targu Jiu (Romania) - 4 de maig del 2026