Doncs jo reivindico el paper del baix; una corda important, inclusia, homes i dones, plural. Trobem a faltar la Cristina, és veritat, però si recentment s’ha passat a contralt no ha estat per discriminació de gènere, és que està últimament buscant la seva identitat... vocal.

I comptem a més, els baixos, amb un argument de pes, tota una institució, tota una vida a la coral: tenim en Joan. El nostre presi és un baix. Cada dia més jove, en Joan és el Jordi Hurtado de la coral: definitivament, per a ell no passen els anys. Tampoc per a Les Flors de Maig.

Lluís Cosgaya