L’última nit vestides de blaus i blancs, de nou, vam esperar nervioses el torn darrere l’escenari del port. Aliens al nostre neguit, els velers amarrats es gronxaven suaument al port. La lluna plena dominava el cel, mentre les lletres gegants de Préveza brillaven al costat de l'escenari. Al fons, la gran nòria de la fira completava l'escena.

El públic, assegut a la fresca, va gaudir de l’espectacle i ens va reconèixer efusivament el mèrit de llegir quatre ratlles de presentació i agraïment en grec. Venint d’un poble establert a l’altra banda d’aquest mar, que durant tants segles ens banya i agermana, calia fer-ho.