El matí següent, en el trajecte cap a Atenes, el sol va ser l’únic que va veure en el nostre rostre la pena amb què ens acomiadàvem de Préveza. L’autocar va creuar per última vegada el pont que travessava el braç de mar, desvetllant al seu pas el son de centenars de petites barquetes que embellien encara més el paisatge.