Aquella mateixa tarda vam vestir-nos de blau i blanc per participar en la primera trobada de cors. Mentre la rua no arrencava vam improvisar una Santa Espina a toc de clarinet i vam deixar clar als drons que ens gravaven sobrevolant-nos que «som i serem» el cor que no van saber com avaluar.

Després d’una caminada entre cançons i somriures, vam arribar a un recinte amb grades i un escenari a l’aire lliure, on ens havíem de presentar: el Teatre Municipal dels Jardins Giannis Ritsos.

Ja s’havia fet de nit, i la Cristina Colomer va triar com a carta de presentació «País Petit» de Lluís Llach. Portar aquesta cançó fronteres enllà, com a carta de presentació, ens va emocionar molt i mentre la cantàvem ja no recordàvem les setze hores de viatge.