Kalimera, kalimera, kalimera i així fins a cinquanta bon dies vam donar a la conductora de l’autobús municipal que tenia parada a l’hotel. Volem anar a la platja, li dèiem en anglès, però ella ens contestava en grec que no ens entenia.

Pel retrovisor, cinquanta floretes de maig assegudes amb pameles, gorres i vestits de bany li retornàvem la mirada amb un somriure d’orella a orella que la convidava a arrencar.

I així ho va fer. Bona decisió la de la conductora. Ens va portar directament a la central d’autobusos perquè la supervisora ens fes d’intèrpret. I no només va fer això, sinó que ens va prometre que a les tres ens recolliria i ens duria a l’hotel. Un dia magnífic. Les floretes sempre recordarem aquella deessa grega de cabells llargs i figura esvelta fent girar enèrgicament el volant per agafar la corba tancada de l’entrada al recinte de l’hotel i deixar-nos a un metre de la porta principal. Vam quedar parades amb tanta amabilitat.