I amb l’embriaguesa d’aquests meravellosos dies, va arribar el gran dia de cantar pel jurat.

Com no pot ser d’una altra manera, culminàrem l’estada hissant la nostra bandera pirata més descarada i envaint el pati de butaques per commoure tothom. El repertori de «Mar i Cel» de Dagoll Dagom estava a punt de salpar.

Els cors que ens feien de públic van esdevenir el nostre botí.

Sempre mirant a l’infinit. Sempre buscant l’ ultima estrella aquella que per casualitat ens dugués a la victòria, en Jordi Farrés s’encarregava, com sempre, de corejar i animar el públic a engrescar-se amb el nostre cant.

En acabar, un parell de jutges es van rendir, entre aplaudiments, a la música del mestre Guinovart. L’adrenalina ens corria per les venes. Vam abandonar l’escenari ordenadament i, un cop fora, l’eufòria va esclatar.

«Alea jacta est!» Tocava esperar fins a l’últim dia, en el qual els directors anaven a trobar-se amb el jurat i aquests comentaven la classificació. Així que el dia del lliurament de premis i diplomes, tothom anava sabut de casa, amb el resultat.